¿Qué futuro quieres?

Quin futur volem? Perquè estem disposats/des a lluitar? Unidas Podemos ha publicat aquest vídeo de campanya on reflexiona sobre el futur que ens espera si no defensem els nostres interessos com a classe treballadora: reducció de les indeminitzacions per acomiadament, negació de l'emergència climàtica, derogació de la llei contra la violència masclista, etc.

Malauradament, darrerament no escoltem parlar gaire d'aquestes qüestions. La classe política dirigent catalana i espanyola focalitza els seus esforços en la qüestió nacional, que si bé no soluciona els problemes dels i les treballadores, els hi dona un constant rendiment electoral. No importa, no té cap tipus de rellevància en la política nacional i estatal que la gent no pugui pagar el lloguer perquè ha augmentat més d'un 50% en els últims 6 anys, mentre que el salari mitjà només ha augmentat un 1,07%. No els importa i per tant, no treballen per a rebaixar les taxes universitàries encara que el preu per crèdit hagi augmentat més d'un 100% en els últims 10 anys i que els i les catalanes siguin els que més paguen per la seva educació a Espanya i els sisens que més paguen a Europa. No importa que les escoles bressol siguin inaccessibles per moltes famílies, fent cada cop més difícil la conciliació familiar. Ara mateix, cap d'aquestes qüestions importa, encara que la gent les hagi d'enfrontar diàriament.

Hem de volcar els nostres esforços en posar altre cop aquestes qüestions a l'ordre del dia, perquè en cas contrari ens trobarem d'aquí 10 anys, parlant dia sí dia també de la qüestió nacional però amb un nivell de vida cada cop més empobrit, amb uns serveis públics cada cop més privatitzats, amb un sistema educatiu cada dia més car, amb unes llistes d'espera a la sanitat pública cada cop més llargues, etc. Mentre els i les treballadores de Catalunya i de la resta d'Espanya discutim sobre si som més catalans o més espanyols, la dreta i el capital es freguen les mans perquè no dediquem els mateixos esforços en defensar els nostres interessos vitals. Tenim la força per fer trontollar el sistema, però ens ho hem de creure i ho hem de lluitar.

No podrem avançar mentre la situació política continuï encallada, mentre hi hagi presos i preses polítiques, mentre l'estat utilitzi la repressió per a atacar qualsevol moviment dissident, però això no significa que deixem la resta de lluites enrere, perquè els i les treballadores de Catalunya necessiten que tinguem la mateixa força per a defensar els drets polítics de Catalunya que per lluitar contra l'augment dels preus de l'habitatge, per la municipalització dels serveis públics, per una mobilitat accessible, per un augment salarial, contra la temporalitat de l'ocupació, etc.

Xavier Alejandre Casanova